atzavara

I

Avui, vint-i-u de desembre,


he sortit al balcó:


sota una pluja que ja amainava


he vist els testos, les olles, els pots


de conserva, plantats d’atzavares,


de cintes, begònies, geranis i cactus,


de cabellera de la reina


i d’alegria de la casa.


I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.



Feia molts dies que no sortia al balcó


corrent darrere d’amors i d’altres coses.


Maria Mercè Marçal