tretze

No s’ha acabat el món. Però comptat i debatut si s’hagués acabat sempre l’hauríem pogut tornar a començar. L’altre dia l’Olga em suggeria que tornés a escriure les meves notes al bloc. Literàriament parlant el bloc és el meu món i es va acabar una mica a l’estil maia, d’avui per demà. També a l’estil maia i d’avui per demà, torno a començar la descripció del meu microcosmos. Com que avui és avui i aviat serà tretze no se m’acut res millor que fer una llista de bons propòsits. No n’he fet mai de llistes de propòsits. Ni de bons ni de dolents, però sempre hi ha d’haver una primera vegada per a tot. I aquest pensament em porta a considerar que la llista de bons (i mals) propòsits la deixaré per a una altra estona i que em concentraré en la idea que si sempre hi ha una primera vegada per a tot, també hi ha una darrera vegada per allò que abans t’omplia i ara t’ofega. Molts dies sense escriure i massa coses que em superen. Aniré a poc a poc (això sí que serà una novetat) i començaré la meva llista, el meu propòsit, la fixació de la idea: foragitar allò que em crema, em desgasta i em xucla però que desitjo. Paradoxal. Però no pas novetat. L’ésser humà està construït per sobreviure i per ser lliure. Més que mai, avui he decidit tornar a ser lliure i sobreviure.