ciclista

Ja ho he decidit, quan sigui gran seré ciclista. Agafaré la bicicleta i faré camí. Seguiré corriols de muntanya voltats de flors oloroses, camins amples i assolellats que em portaran d’un poble a un altre, rutes que resseguiran la costa i l’aroma penetrant del mar m’omplirà els pulmons. Hi haurà dies de tot, uns seran freds i els altres càlids. Quan plogui m’aixoplugaré sota una balma, quan el sol cremi em banyaré en rius i gorgs gelats. Les ventades em faran trontollar i aleshores aniré una estona a peu arrossegant la bici però aviat tornarà la calma i podré continuar endavant. A voltes algun altre ciclista solitari farà via amb mi fins que els nostres camins prenguin sentits diferents i torni a rodar sola. Alguna nit serena, estirada panxa enlaire, contemplaré els estels. Tindré el cos cansat, els músculs de les cames entumits i l’ànima feliç. Tot això ho faré, quan sigui gran.