tarda

Després d’una setmana estranya a la feina on s’han barrejat classes, setmana cultural, avaluacions i cansament acumulat, he arribat a divendres més viva del que em pensava. Per això quan finalment, passades les quatre, he sortit en bici (per anar veient com serà la meva vida quan sigui gran) m’he adonat que l’he encertada de ple. La claror de la tarda era preciosa, l’aigua del mar quieta i transparent i a l’horitzó s’aixecava una boira finíssima com un lleu borrissol blanquinós. He arribat a tocar d’Arenys, just fins on la via, la nacional i la sorra de la platja t’ho comencen a posar difícil. Aleshores he desfet el meu camí i, malgrat la bellesa de la tarda, he enyorat altres tardes de divendres molt diferents de la d’avui.