boira

Quan em prenia el cafè del post anterior he agafat fred. Per fer-me’l passar he pujat al terrat perquè el sol de març era intens i radiant. No m’hi he encantat gaire perquè de seguida he hagut de tornar a la feina. I, aleshores, com els presagis de les novel·les simbolistes, una boira que pujava de mar, ràpidament, ho ha envoltat tot. La boira presagiava ineptitud. M’ha sabut greu perquè a algunes persones que conec la boira els inspira un romanticisme tendre que normalment amaguen.