rougenoir

Un dia, de sobte, veus que la teva filla es pinta les ungles amb el teu pintaungles. A més, no et demana ajuda i t’adones que se les pinta molt millor que no pas tu. De fet no et fa res. Tens els mateixos quatre pots de pintaungles des de fa uns quants anys i això et fa adonar d’unes quantes coses: no et pintes gaire les ungles, no ets massa presumida i que està bé que la teva filla que s’està fent gran (snif) els agafi abans no s’acabin fent malbé per manca d’ús. També t’agrada que hagi triat el rouge noir. El millor color per pintar-se les ungles.

l’últim dels últims

Un dia vaig sentir un pare que s’exclamava: “-serà l’últim dels últims!” referint-se al seu fill quan es va adonar que es feia tard per recollir-lo a l’escola. Sentir-se l’últim dels últims no agrada a ningú, ni quan ets un nen petit assegut a la porteria ni quan ets un adult en qualsevol moment de la teva vida. En general mai m’he sentit així i si, en el passat, alguna vegada m’hi he sentit, a hores d’ara ja ho he oblidat. Per això darrerament quan, de tant en tant, per força em sento l’última de les últimes i dels últims, abans de deixar que la tristesa m’aclapari del tot, m’obligo a revoltar-me a mi mateixa i a dir-me que s’ha acabat. S’ha acabat. Un nen pot ser l’últim dels últims a l’escola. La portera li donarà conversa i el farà pintar i fins i tot el deixarà entrar darrere del taulell i remenar el material que hi haurà escampat pel damunt. Quan passes dels deu anys i ja ningú et ve a buscar a l’escola està totalment prohibit ser l’últim dels últims i més encara que ningú t’hi faci sentir.