omega

o la darrera lletra de l’alfabet grec. Avui també és el darrer dia de l’any però per saltar-nos l’obvietat podríem preguntar-nos quin significat té el fet de ser el darrer dia de l’any. Jo que començo a veure la vida més com un cercle que com un línia imagino que el dia d’avui de fet no és el final de res, més aviat és al mig d’ahir i de demà, i així ad infinitum. He sentit a dir moltes vegades que les persones “tanquen” etapes o que comencen cicles nous o que fan “tabula rasa”… no tinc consciència d’haver fet mai res de tot això, en el dia a dia tinc la sensació d’anar avançant paulatinament, mica en mica, sense grans trencaments. Potser quan miro enrere sí que seria capaç de distingir moments de la meva vida ben compartimentats, amb un començament ben definit i un final ben tancat. Ara, però, que estic aquí pensant en el devenir i en l’essència del pas del temps m’estimo més veure i viure la meva vida de manera fluïda on cadascuna de les experiències que la conformen siguin una part més del tot. “Tot” que, comptat i debatut, no deixa de ser un “no res” en la infinitat d’aquest univers del que ningú ha estat capaç d’identificar-ne l’alfa.