nit
LA NIT
La ciutat de la nit s’obre, tranquil·la,
Amb llums i places blaves. És silenci i cristall.
Diríeu que ens vigila
Damunt aquesta vall
Que es féu més olorosa amb el vent i la pluja
De setembre. Lluny, vagues, ara es senten renills.
¿És dúgol en l’ombra o bé en carrossa de pluja
el Temps, que duu una barba de boscos i de grills?
El silenci es fa so d’aigües. La nit suau
Ens vigila i ens pensa.
¡Oh Rei inconegut, que ens feres un palau
de beautat, de temença!
Marià Manent (en el 120è aniversari del seu naixement)
efímer 