nit

LA NIT

La ciutat de la nit s’obre, tranquil·la,

Amb llums i places blaves. És silenci i cristall.

Diríeu que ens vigila

Damunt aquesta vall

Que es féu més olorosa amb el vent i la pluja

De setembre. Lluny, vagues, ara es senten renills.

¿És dúgol en l’ombra o bé en carrossa de pluja

el Temps, que duu una barba de boscos i de grills?

El silenci es fa so d’aigües. La nit suau

Ens vigila i ens pensa.

¡Oh Rei inconegut, que ens feres un palau

de beautat, de temença!

Marià Manent (en el 120è aniversari del seu naixement)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: