boira

Ahir era a la Colònia Vidal, al Berguedà. De fet hi vaig anar amb cent cinquanta persones més ja que jo només hi anava com a acompanyant dels grups que hi feien una visita programada. Els darrers dotze anys m’hi he desplaçat força vegades i crec que em sé la visita de memòria. Me’n conec els racons i topants i anècdotes relacionades. Aquesta vegada, però, hi va haver una novetat: la boira. Generalment sempre hi he passat fred, hi he vist gel i glaç i algun cop, pluja. Aquesta vegada, en canvi, més aviat feia calor. Portem uns dies amb un estiuet de sant Martí que no ens abandona i l’hivern es resisteix a arribar, tot i així, els canvis de pressions i els jocs climatològics ens van regalar un paisatge romàntic. Em va fascinar veure la boira suspesa al fons del passeig dels plataners. Vaig allunyar-me de la colla i em vaig acostar cap a l’espessor blanca per veure si hi distingia un fantasma. No vaig tenir sort i aviat vaig haver de deixar els somiejos enrere i concentrar-me en la tasca que m’havia portat fins allà. D’un temps cap aquí, crec que els fantasmes només els porto a dins.

uoluptas

Parua magnaque uoluptas

Balnea uina Venus corrumpunt corpora nostra, set uitam balnea uina Venus.

Petits grans plaers

Els banys, els vins, Venus corrompen els nostres cossos, però fan la vida els banys, els vins, Venus.