Archive | Setembre 2014

I de cop penso que aquests records potser mai van existir. Cada vegada la certesa és més punyent: mai. Ni les carícies, ni el temps que s’aturava a la tarda, ni la veu suau, ni les paraules mig dites, ni els gestos reposats, ni la tebior de la pell a frec amb la pell. Fugen i es dilueixen efímers. Escollir implica perdre.

Deixa un comentari

pluja

Ara sí. Ara ja plou. Molt. Plou molt i molt, una llevantada de les de veritat. També llampega i trona. Només cal que refresqui i la meva felicitat serà completa. Com en el llibre que estem llegint amb els de quart, la pluja és una metàfora bella!

Setembre 22, 2014

2 comentaris

babau

Diuen que hi ha dos tipus de babau: els que deixen llibres i els que els tornen. Jo sóc dels dos tipus. Els deixo i els torno i la meva biblioteca se’n ressent. (De manera excepcional faré una crida: TORNEU-ME ELS LLIBRES, sisplau! Com a mínim els que recordo que he deixat.)

Setembre 22, 2014

Deixa un comentari

tardor

Avui és el primer dia de la tardor (o demà per ser exactes!). Crec que tot el dia sento a dir que la tardor comença a les 4:29 de la matinada, però entre vosaltres i jo, és una enganyifa… és el dia que he passat més calor des del mes de juny! Ho sé, em faig gran i em passo el dia queixant-me. Quina calor tan inhumana. No es pot viure d’aquesta manera. Els homes del temps s’han passat tot el cap de setmana predint tempestes apocalíptiques però com que jo sóc escèptica de mena, me n’he anat a la feina sense paraigües tot i que amb una gran esperança al cor. És cert que espurnejava a quarts de vuit del matí i se m’ha fet agradable mullar-me una mica. M’han fet arribar un paraigües que m’ha fet més nosa que servei i al migdia me l’he “oblidat” a casa. A la tarda he tornat a sortir sense i les espurnes (més tímides que al matí) m’han tornat a mullar. I ara ja és de nit i el meu mòbil diu que a M. hi ha aiguats però és MENTIDA no fa res de res i jo vull plorar i vull pluja i vull fred i (en) vull més i… res de res…

Setembre 11, 2014