rampell

Que ve l’amor, que ve l’amor
que ve l’amor sonant com un incendi de timbals
l’amor ja es va propagant com un virus tropical
Teresa rampell, avui l’amor, per fi, retorna a la ciutat

L’amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
És a les mans de la gent, és als joves quan ballen
I reconeixes una força antiga i sense discussió t’hi entregaràs
I foradaràs els seus racons per revelar el poder que s’hi amaga

L’amor retorna, Teresa, i ja diries que el comences a notar
I ets un nàufrag que ha decidit tastar l’aigua salada

Teresa Rampell (fragment). Manel

silenci

Enyoro el silenci. La quietud blanca de la meva cambra quan obro els ulls un matí de diumenge, els sons somorts quan em submergeixo al mar a l’estiu, la pau d’una passejada per camins solitaris prop d’Estavar, la quieta fredor d’una esglesiola fosca. Silenci.

fràgil

Si et deixes seduir per un somriure còmplice, si renuncies a acomplir els teus propòsits, si serres les dents, si perdones l’imperdonable, si caus en el mateix error una, dues, tres mil vegades, si hi perds massa temps, si encara hi parles, si no t’aixeques a contemplar l’arc de sant Martí.