nou

El cel és d’un color gris lletós que obre la porta del tedi. L’estiu queda lluny però la calor és més enganxosa i xafogosa que mai. Penso que mai no es resoldrà res perquè no hi ha voluntat per fer-ho. L’enveja, la discòrdia, la desídia, la malvolença esdevenen cada vegada més feixugues i allarguen els tentacles que m’atrapen àvids. Potser és només la pàtina que deixa en els nostres cossos el cel gris d’avui. Potser és només això…