sang

Desembasto els anys
que damunt del cos
s’han tornat cuirassa

Em miro al mirall
i no veig altra cosa
que aquesta pell

que se m’adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps

Però em queden els ulls i sé
que dins d’aquest cos
encara m’hi corre ben roja la sang.

Montserrat Abelló

desig

L’únic que ens manté dempeus, feliços, vius… és el desig. Quan matem el desig continuem amb la nostra vida gris, monòtona, anodina.

atzavara

I

Avui, vint-i-u de desembre,


he sortit al balcó:


sota una pluja que ja amainava


he vist els testos, les olles, els pots


de conserva, plantats d’atzavares,


de cintes, begònies, geranis i cactus,


de cabellera de la reina


i d’alegria de la casa.


I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.



Feia molts dies que no sortia al balcó


corrent darrere d’amors i d’altres coses.


Maria Mercè Marçal

Art

Muriel Barbery: L’elegància de l’eriçó

Seria molt millor si compartíssim la nostra inseguretat, si entréssim tots plegats a l’interior de nosaltres mateixos per dir-nos que les mongetes tendres i la vitamina C, encara que nodreixin l’animal, no salven la vida ni sustenten l’ànima.

(…)

No resten més que els plaers sexuals; però, arrossegats dins del riu de la misèria primària, vacil·len en concordança, ja que la gimnàstica sense l’amor no entra en el marc de les nostres lliçons ben apreses.

L’eternitat se’ns escapa.

Aquests dies en què s’enfonsen a l’altar de la nostra natura profunda totes les creences romàntiques, polítiques, intel·lectuals, metafísiques i morals que anys d’instrucció i d’educació van tractar d’imprimir en nosaltres, la societat, camp territorial travessat per grans ones jeràrquiques, s’afona en el no-res del Sentit.

(…)

Aquests dies, necessiteu desesperadament l’Art. Aspireu ardentment a restablir la vostra il·lusió espiritual, desitgeu apassionadament que alguna cosa us salvi dels destins biològics perquè tota la poesia i tota la grandesa no es vegin eliminades d’aquest món.

(…)

Vaig apuntar aquestes notes el dijous vint-i-cinc de febrer de 2010. No tinc tanta memòria per recordar les coses de manera tan precisa. Ho sé perquè on ho vaig apuntar van quedar referenciades totes aquestes dades. Avui hi he anat a parar de casualitat, quan cercava una altra cosa. Han passat dos anys i dos mesos des del dia que ho vaig escriure i ara acabo d’entendre perquè el llibre em va agradar tant (el vaig acabar regalant a un munt de persones). Simplement perquè posava per escrit totes aquelles idees latents que, comparteixis o no, et volten pel cervell. Han passat dos anys i dos mesos i quan llegeixo aquestes línies me n’adono que han passat moltes coses però en el fons és com si no hagués passat res. Potser per això m’abraçaré desesperadament a l’Art perquè tota la poesia i tota la grandesa no es vegin eliminades d’aquest món.